El seu escrit “Què és l’autodeterminació de les nacions” és un refús i un atac al plantejament que farà Rosa Luxemburg”, no per antimarxista sinó al contrari: per ser escrupolosa amb el marxisme i la lluita de classes, i el internacionalisme del proletariat , com veurem en un altre article sobre Rosa.. Lenin tracta a Rosa d’ abstracta i metafísica, o fora de la realitat política del moment .
Per a Lenin, l’autodeterminació és simplement el dret a la separació i a la creació d’un Estat nacional. I es basa en Kaustky quan afirma que”l’Estat nacional es la forma que millor respon a les condicions modernes”; i fa la diferència entre “Estats de nacionalitats” i “Estats Nacionals”; a part de que es poden negar realitats històric econòmiques com poden ser el desenvolupament del capitalisme modern com a condició por poder avançar cap al socialisme i el comunisme.
I s’enfronta a la teoria de Bauer, que defensava una “autonomia cultural-nacional”, però “sense apassionaments, subestimant el corrent que vol crear un Estat nacional”.
Lenin està d’acord amb Kautsky quan parla de que lo progressista és l’Estat nacional perquè aquests possibiliten el desenvolupament del capitalisme, i després del socialisme. Un marxista no pot perdre de vista que “els factors econòmics originen la tendència a crear Estats nacionals. L’autodeterminació, doncs, vol dir la independència estatal, la formació d’un Estat Nacional.
Afirma textualment: “No trobareu en Rosa Luxemburg ni ombra d’anàlisi de com planteja la qüestió nacional en Rússia l’època històrica, ni quines són les particularitats de Rússia en aquest sentit”. La conseqüència immediata és el plantejament que Rosa fa de les relacions entre el seu país, Polònia, i Rússia. Rosa no està d’acord amb la independència de Polònia de Rússia. Solament li dóna el dret exclusiu de l’autonomia. I això és com afirmar que el proletariat polonès i el rus han de lluitar junts contra la burgesia dominant, la russa, que és conditio sine qua non per al desenvolupament industrial de Polònia , que depèn de l’economia russa, en la seva totalitat en mans de la burgesia russa. Lenin li recrimina, doncs, el fet de no fer una anàlisi correcte de la situació de Rússia: el seu règim precapitalista que no ha acabat encara amb les necessàries transformacions democràtiques i burgeses, de no ser un Estat homogeni perquè a més a més , en el centre hi ha més centralisme que en la perifèria.
El problema està en el paràgraf 9 del programa del partit. Rosa opina que no aporta res a la pràctica del partit , es a dir a les reivindicacions del partit. Lenin al contrari, opina que cal recolzar condicionalment a la burgesia en la qüestió nacional (no per estar d’acord amb la burgesia sinó pel progrés democràtic i per encapçalar la lluita contra el tsarisme i per arribar millor a les masses). Rosa opina que d’aquesta manera el proletariat subordina els interessos nacionals als interessos de la lluita de classes, la qual cosa significa que estratègicament és oportú seguir a la burgesia; es a dir, es “limita a reconèixer el dret a l’autodeterminació, sense garantir res a cap nació a expenses d’una altra nació oprimida”. El que importa al proletariat, en realitat, és “educar a les masses en l’esperit de la democràcia i en conseqüència del socialisme; es contraposa l’actitud pràctica de la burgesia , al reconeixement de la igualtat abstracta; la burgesia reclama l’ajut de la classe treballadora per les seves reivindicacions nacionalistes, o sigui el dret de totes les nacions a la separació; la lluita contra “els privilegis i violències de la nació opressora”. En el fons, Rosa L. té por d’ajudar a la burgesia oblidant-se de la unió del proletariat polonès i rus contra la burgesia. Lenin, en canvi, pensa amb el nacionalisme feudal rus que frena la democràcia i la lluita del proletariat .El recolzament no anirà cap a l’opressió d’un poble sobre un altre, sinó al dret a la separació, eliminant tota mena de desigualtat de dret. Rosa es de l’opinió que és el dret a l’autodeterminació el que és abstracte
Lenin es pregunta: “ Pot ser lliure un poble que oprimeix un altre”? Són molt significatives les següents paraules de Lenin:”Respectem (el dret a formar Estats independents), no recolzem els privilegis dels russos sobre els ucrainians; eduquem a les masses en l’esperit del reconeixement d’aquest dret, en la negació dels privilegis estatals de qualsevol nació”… Rosa apareix com a defensora del nacionalisme ultra reaccionari dels russos sense adonar-se’n.. I no reconeix aquest dret, que Polònia té i que Rosa no vol reconèixer.
Lenin és un ferm reconeixedor del dret d’autodeterminació, explicant-lo a través del dret del divorci. La llei del divorci no obliga a ningú a divorciar-se, i el dret a l’autodeterminació, no obliga a la separació per principi sense analitzar les circumstàncies. No significa fomentar la separació, ni destruir un Estat, sinó alliberar una nació oprimida , lluitar contra els privilegis de la nació dominant. Aquest és el principi en el qual s’ha de basar la política , i negar aquest principi d’autodeterminació vol dir recolzar a les nacions opressores.
Així doncs, Lenin està d’acord amb Marx i Engels quan expressaven aquesta necessitat de lluitar contra l’opressió del tsarisme reaccionari mentre Rosa creia que Marx i Engels estaven equivocats i la seva opinió era antiquada i obsoleta..
I ha quedat ben clar en el pensament marxista que un cosa és defensar el dret a l’autodeterminació per raons de democràcia conseqüent i una altra defensar necessàriament la independència, en última instància aquestes contradiccions quedaran resoltes a l’arribada del socialisme.
La resposta defiitiva de Lenin és que ell, com membre de la naciò opressora, com rus, ha de defensar obligatòriament la independència, i ella com polaca, ha de defensar els enteressios de Polònia i lluitat contra el socialchovinisne del PSP i contra el tsairisme.
Vicent Mata
Archivado en: Uncategorized
