La figura del Sr. Pons defensant Fabra era patètica: ha estat exonerat per haver prescrit quatre de les set imputacions: prevaricació, suborn, tràfic d’influències, frau… No és cap honor que els càrrecs hagin prescrit intencionadament per intercessió de gent “amiga”, o per canvis en els jutjats, o per diferents intervencions de diversos jutges, retards, negligències, cinc delits fiscals i frau concloent que de la prescripció se’n deriva la innocència dels càrrecs imputats… Ell mateix ho diu: “M’han arxivat i això equival a l’absolució, i per què? Tant el jutjat de Nules, amb els diferents canvis de jutges, com la fiscalia, no han fet els deures com haurien d’haver fet i han deixat passar el temps perquè això hagi prescrit”. De tota manera, està segur de guanyar una altra vegada les eleccions, ja van 16 anys com a President de la Diputació per majoria absoluta i no necessita cap justificació per la votació popular, malgrat els milions sense justificar, la corrupció i les pràctiques mafioses.
Rajoy sempre ha dit que no es pot acusar ningú a menys que hi hagi imputació, resulta que Fabra dóna vots, però està imputat des de fa set anys, per més que els ciutadans el votin.
Segons el diari Público ( 28 de setembre de 2008), la saga dels Fabra mana en la Diputació de Castelló des de fa 100 anys i comença amb Victorino Fabra que entra al partit conservador i imposa pràctiques de cacic: li van succeir els seus nebots Victorino, Hipòlit i Plàcid, i continuarà Andrès Fabra, el seu pare, que serà designat alcalde de Castelló per Franco i seguirà l’home de les ulleres fosques que amaguen un ull de vidre , que li donen un aire franquista inconfusible.
El PP està més interessat pels vots que per la moral pública. No importa el talant d’ aquest individu que diu: “Si em toca la loteria, em pixaré a la seu d’ Esquerra Unida”. “Ni sé a la gent que hauré col•locat en 12 anys”. “El poble m’ ha absolt”.
Vaja model i quin exemple!
Archivado en: Uncategorized
