La paanoia
o al CIE -10 (Classificació Internacional de les Malalties).
Això es va fer evident quan en el Congrés (25-08-2009) el PP va ser repudiat per tots els grups parlamentaris per haver acusat al PSOE de connivència i identitat amb ETA; tant el Sr. Ridao com d’altres varen parlar de “paranoia delirant” , de la mania persecutòria de la qual feien ostentació els “peperos”, d’invents, mentides, frivolitat, fabulacions, deliris, mentides de destrucció massiva… Hi va haver insinuacions referents a buscar una mena d’impunitat amb els nombrosos casos de corrupció, de sobra coneguts per tots els lectors.
Ferran Espasa, en un article publicat al Punt (26.03.2010) parla de malaltia psicòtica, referint-se a Mayor Oreja, al equiparar el PSOE i ERC amb ETA, tot és un autèntic exabrupte, i una obsessió paranoica.
I la Sra. de Cospedal? Els diaris d’aquests dies en parlen: la seva acusació de persecució i espionatge de la seva persona és una clara mostra d’obsessió persecutòria sense cap prova , com si la sola paraula seva fos suficient. El paranoic sempre pensa que té raó, i que els equivocats són els altres. Està convençuda que toca als demés demostrar que és fals.
El PP diu que solament té sentit parlar de corruptes quan hi ha imputacions; quan hi surt el Sr. Pons, acusen la policia, els jutges, els fiscals, les institucions de perseguir al PP. De manera que Fabra és un excel•lent ciutadà, com Camps, Rita Barberà, els Gürtel, i tots els altres. La culpa està en Zapatero sobretot.
L’última paranoia és la teoria de les autonomies que exposa Aznar i que mostra les contradiccions entre Rajoy i Dolores de Cospedal. I ho justificaran tot, com sempre .
“Venceran, però no convenceran”, es diu.(Aconsello aquesta lectura:
www.vidapositiva.com/Cuando-la-paranoia-hace-politica.html).
Archivado en: Uncategorized
