Molta gent es pregunta per què no hi ha democràcies homologables en el món musulmà ja que tot es redueix a que l’Alcorà és la guia a seguir i la Sunna una guia moral; es a dir sense l’Alcorà la vida no tindria sentit.
No vol dir, però, que no hagi hagut al llarg de la història persones preocupades pel retràs de la cultura islàmica. Per exemple : Abu Sayd, reformista egipcià que va parlar d’incapacitat i va afirmar que l’Islam no era un text mort, sinó un fenomen viu , amb un discurs obert; Hijam Djait, tunisià, que va afirmar que hi havia un preocupant “ immobilisme generalitzat”, que calia una crítica interna, una necessària renovació, una nova cultura, que s’estava amb un retràs de 300 anys respecte a occident , i posar l’home en el centre de la política; Al-Din al-Afghani (1838-1897) considerat com el pare del modernisme islàmic; un darrer exemple podria ser Fatima Mernissi, marroquina, que explica la por a la modernitat i reivindica el dret de les dones…
És molt interessant llegir el debat entre la somali Hirsi Ali ( convençuda de la impossibilitat de la democràcia i Husain Aqqani , paquistanés, (favorable ) en : www.letraslibres.com/index.php?art=12529).
La situació actual ens obliga a replantejar la qüestió: les revoltes de Tunísia , Egipte , Síria , Jordània, Iemen, Bahrein, Marroc, Iran , Líbia , Argèlia , posen en evidència que es possible la democràcia en un país àrab .
Varis han estat els factors que han provocat aquesta situació : els desitjos de democràcia i de llibertat, sortir de la pobresa , acabar amb les dictadures amb fermesa i resistència, la manca de futur i de no tenir feina, sentir-se inferiors respecte a Occident, el poder de convocatòria de l’internet …
Caldria parlar de l’efecte dominó i de l’èxit de Tunísia i d’Egipte que han sigut un model a imitar, com es dedueix de la psicologia social de teòrics reconeguts com Bandura i Gustave Le Bon .
El protagonista ha estat el poble i la revolta l’arma utilitzada, en general, en front de l’exèrcit i la policia .
L’Islam no és sols l’integrisme i el fanatisme, és també esperança d’ un futur millor.
Archivado en: Uncategorized
