Més de trenta anys després de l’entrada en vigor de la Constitució. que consolida i sent cada vegada més evidents les repercussions de la globalització econòmica i financera, l’estabilitat pressupostària adquireix un valor veritablement estructural i condicionant de la capacitat d’actuació de l’Estat que proclama l’article 1.1 de la pròpia Llei Fonamental; justifica la seva consagració constitucional, amb l’efecte de limitar i orientar amb el major rang normatiu l’actuació dels poders públics…”
És el text inicial del comunicat del PSOE i del PP sobre la reforma constitucional.
I no és per casualitat que no es parla de participació ciutadana ni de democràcia deliberativa, de referèndum en definitiva. Solament es creu fermament en la democràcia indirecta, es a dir en la partitocràcia, en el poder de representació dels partits majoritaris, que és del 90%, com va recalcar Sàez de Santamaria, oblidant-se dels vots en contra, de les abstencions i de la participació ciutadana. I pensar que el partit governant és el PSOE no deixa de sorprendre.
No es vol posar en qüestió que existeix un fort deute públic, però sí que es pot posar en qüestió que es retallin les despeses socials bàsiques com són la sanitat i l’ensenyament. Que el PP digui que no farà pagar als rics per resoldre la crisis que ens envaeix no estranya gaire, però que un partit que es diu socialdemòcrata i socialista ho faci és lamentable i contradictori.
El PP ha dit que no és en absolut partidari de reformes constitucionals, i està en el seu dret com a partit conservador que és, com a germà ideològic del Tea Party, sector ultra del partit republicà nord-americà., inspirador de la idea de formalitzar els deutes disminuint les despeses socials. La dreta estima el capital i el vol “protegir i assegurar” i l’esquerra hauria de remarcar la despesa social. Això es veu molt clarament en la senyora Cospedal: té un piló de diners i augmenta el salari dels seus, però vol ser un exemple retallant per tot arreu. Ella està per sobra del bé i del mal.
Estic amb els sindicats i demés associacions, i amb els del 15-M per descomptat, que demanen reforma fiscal justa i un referèndum per a reformar la Constitució i reforçar la participació dels ciutadans.
Archivado en: Uncategorized
