“En Rosa Luxemburg la idea socialista va ser una passió dominant i poderosa del cor i del cervell; una passió veritablement creativa que s’apassiona incessantment. La principal tasca i l’ambició dominant d’aquesta sorprenent dona, va ser preparar el camí per a la revolució social, esbrossar la senda de la història per al socialisme. La seva màxima felicitat va ser experimentar la revolució, lluitar en totes les seves batalles. Va consagrar tota la seva vida i tot el seu ser al socialisme amb una voluntat, determinació, despreniment i fervor que no poden expressar les paraules. Es va lliurar plenament a la causa del socialisme, no només amb la seva tràgica mort, sinó durant tota la seva vida, diàriament i a cada minut, a través de les lluites de molts anys… Va ser l’afilada espasa, la flama vivent de la revolució”. És la impressió de la seva amiga i revolucionària Clara Zetkin, que formava part del grup “Espartacus” (1914). Sobre la biografia de Rosa hi ha molta informació en Internet, però la més completa és troba en T. Cliff (trotskista.especialista en Rosa).
Aquest article forma part dels que tenia previst escriure sobre el pensament marxista i el conflicte nacionalista. De tal manera que no parlaré de tot el pensament de Rosa, sinó del seu parer sobre la qüestió nacional.
És ben sabut per tothom el seu enfrontament radical i permanent amb Max i Engels, i amb el mateix Lenin. Rosa s’oposava a la independència de Polònia i dissentia del PSP, partit socialista polonès, obsessionat per la independència especialment (cal recordar que el seu president Pilsudski , serà el futur dictador de Polònia en 1919). Marx i Engels pensaven que Polònia devia independitzar-se del que ells consideraven el bastió de la reacció, el tsarisme, que no solament esclavitzava Polònia sinó altres pobles. I per suposat que impedia l’evolució del proletariat rus. Lenin mantenia la mateixa tesis: el principi al dret de separació o d’autodeterminació de tots els pobles dels seus opressors . Rosa s’hi va oposar sempre amb una gran tenacitat, i això li va valer un cert desprestigi davant dels teòrics marxistes.
Rosa Luxemburg creu que “el desenvolupament capitalista conjunt de Polònia i Rússia” condemna al fracàs per “utòpic” i “reaccionari” tot projecte separatista, tot somni d’independència de Polònia. En el marc d’una república russa democràtica, per contra, es podria establir una autonomia nacional per a Polònia, permetent-li gestionar, segons els principis de l’autoadministració local, la seva pròpia política educativa, agrícola, minera, sanitària i sobretot cultural. Rússia depenia ara del capitalisme occidental i havia deixat de ser un país opressor, cap al final del segle dinou. Marx i Engels parlaven d’una Rússia precapitalista, però que ja havia passat a ser un país capitalista, desenvolupat, amb un partit comunista actiu, capaç d’organitzar-se.La classe treballadora ja s’organitzava i feia vagues en Varsòvia. Lodz, Petrgrado i altres llocs.
Rosa veia en la unió amb la Rússia absolutista una possibilitat de lluitar junts amb els treballadors russos i derrotar a una monarquia absolutista i reaccionària, però la independència de Polònia podia desviar la lluita de classes, que era l’objectiu marxista bàsic. Marx i Engels veien en la independència de Polònia tres objectius: acabar amb el tsarisme o la desfeta del gendarme d’Europa , la unificació d’Alemanya amb la victòria sobre els Habsburgs i el reforçament de les tendències democràtico-burgeses de Prússia. Era també, un estímul per a les forces revolucionàries d’Europa.
Marx i Engels recolzaven Polònia , Hongria, i Turquia perquè s’oposaven al tsarisme i eren aliats del tsarisme i la lluita contra el tsarisme devia ser continua, permanent, perquè era la reacció i el principal obstacle de la revolució. (Cal observar, però, que es refereixen sempre a Europa i EE-UU (existia un capitalisme prou desenvolupat, encara que hi dedicaren algunes reflexions).
Mentre que Marx i Engels no creien en la independència dels eslaus de sud Rosa pensava que la seva independència era urgent per lluitar contra el tsarisme i i trencar així la vinculació amb Turquia (aliada amb el tsarisme). El pensament, doncs, de Rosa no era contra el dret d’autodeterminació sinó que aquest dret se subordinava a la lluita de classes, a la revolució proletària i a les exigència internacionals.
Rosa dissentia de Marx i Emgels en aquest punt perquè estava a favor dels eslaus del Sud (serbis, txecs, croats) oprimits pels turcs, amics dels russos, i per tant col•laboradors del tsarisme i opressors, als quals calia combatre, com a enemics que eren de la revolució. Rosa opinava el contrari de Marx i Engels i estava convençuda que defensar els eslaus significava desvincular-los de Turquia, alliberar-los de l’opressió turca. Una vegada més pot veure’s la llibertat de pensament de Rosa, enfront dels creadors del marxisme.
Lenin pensava que estava d’acord amb Rosa que havia de lluitar contra el tsarisme i contra el PSP, però defensava el seu dret com a rus de denunciar l’opressió del poble polonès i defensar la seva independència
Es pot pensar de Rosa era una doctrinària economicista, però mai es pot dir que no fos una marxista convençuda i no gaire dogmàtica com ho demostren la seva crítica de la guerra de 1914, la seva postura sobre el centralisme democràtic i el chovinisme, i la necessitat de la verdadera democràcia socialista.
Per últim cal afegir que Rosa no estava sola en pensar que la teoria de Marx I Engels era obsoleta i desfasada:Kauski per exemple pensava el mateix, i Berstein, i Adler…Lenin, en canvi, pensava que l’autodeterminació era essencial per lluitar contra l’opressió dels pobles.
Archivado en: Uncategorized
