Amb tota evidència es constata que el sistema d’ Hondt és el sistema o fórmula electoral més desproporcional de totes les existents i dissenyada perquè s’imposi el bipartidisme o per beneficiar als partits majoritaris en detriment dels partits minoritaris. De fet, no és casual que s’hagi triat aquest model per Espanya a la fi de dificultar l’entrada dels partits d’esquerra.
Els resultats serien diferents si haguéssim triat , per exemple, el sistema Hare, utilitzat per Alemanya actualment .El resultat hauria estat ben diferent .És un sistema molt més proporcional que el d’ Hondt perquè funciona amb quotes que equivalen a un escó i tenen en compte les restes sense utilitzar les circumscripcions provincials com en Espanya, i no es perden tant els vots.
Primer de tot s’ha de buscar la quota que ens donarà un escó: es divideixen els vots comptabilitzats pel total d’escons ( 24.500.557 (vots emesos vàlids) : 350 ( total d’escons al Parlament espanyol) =70.259 (quota obtinguda i arrodonida). Seguint aquest procediment tindríem: PP = 154 escons ( seguiria tenint la majoria), PSOE = 87 + 1 (resta major). CiU = 14 + 1, IU-ICV = 23 + 1, UPiD = 16….I si féssim un càlcul comparatiu veuríem la desproporcionalitat que comporta aquest sistema d’Hondt: si el PP ha obtingut 10.630.693 vots que han suposat 186 escons, i IU–ICV n’ha tingut 1.680.810 li correspondrien 29 escons en lloc d’11, una diferència de 18 escons, una barbaritat.Aquesta realitat explica perquè existeixen serioses raons per no portar endavant la reforma del sistema electoral: sortirien perdent els majoritaris i al contrari guanyant els minoritaris. Per lo vist no interessa augmentar la representativitat del sistema.
Aquest és un altre repte pel partit guanyador de les eleccions que haurà de demostrar la seva voluntat de millorar la qualitat democràtica del nostre país.
Vicent Mata, Llicenciat en Ciències Polítiques
Archivado en: Uncategorized
