És la pregunta habitual del qui ens fa un treball qualsevol a casa . I la resposta sol ser: “doncs sense IVA”, perquè surt més barat sense aquest impost i tothom en surt guanyant , excepte Hisenda. Si és una acció repetida en tot l’Estat suposa una quantitat defraudada important.
Un frau fiscal és un delit, és una evasió de alguna quantitat que s’ha de pagar (no donar d’alta als seus treballadors ), un incompliment sancionat (tràfic de drogues o d’armes, per exemple), un acte comès contra la Hisenda Pública (ajudes indegudament cobrades), un acte voluntari que té com objectiu el defraudar un precepte legal del Dret Tributari (trames d’importació, paradisos fiscals, una falsificació., una simulació).És, en definitiva, un benefici il•legal com treballar en negre, o en l’economia submergida, o amb factures falses…
Un exemple paradigmàtic és l’hoteleria: contractes molt limitats, hores extra no pagades, horaris interminables, incompliment dels convenis, problemes amb la seguretat social…o els paradisos fiscals.
Hi ha un acord en quantificar el frau: un 20 – 25 % del PIB ( Producte Nacional Brut, el doble de la Unió Europea, que suposa un frau fiscal de més de100.000 milions anuals, (200.000 milions si multipliquem pels 4 anys comptant els períodes de prescripció , segons la Llei Tributària ), els diners en metàl•lic suposen el 10% del PIB, uns 111 milions d’euros en bitllets de 500 ( el 30% dels bitllets en la UE, signe d’acumulació ), amb el 64% del valor total d’aquests bitllets. Hi ha acord també en afirmar que defrauda un 82% de la població .
La diferència entre l’esquerra i la dreta es troba sobretot en aquesta matèria: retallades en sanitat i en educació fonamentalment, com fa la dreta i la reforma urgent del enorme frau fiscal, suficient per les despeses que suposen les polítiques socials que farien innecessàries(com demana l’esquerra) les famoses retallades. L’esquerra demana: més recursos humans i materials, mesures penals més eficients i dissuasòries, la consideració dels paradisos fiscals com agreujants, definir clarament el delit fiscal …Hi ha qui defensa la creació d’una policia fiscal, d’augmentar les sancions penals, d’atenció a les enginyeries fiscals…
Es a dir, falta una autèntica voluntat política per portar a terme una veritable reforma fiscal, dins d’una perspectiva europea i una unificació de criteris , però és l’única alternativa per conservar el nostre benestar social..El PP no es distingeix per defensar els valors socials: no diu d’imposar les grans fortunes, ans el contrari. Si els diferents plans de prevenció del frau no compten amb voluntat polititza no hi ha res a fer. La França de Sarkozy ha establert un impost de “solidarité “, abans es deia de les grans fortunes. Y no és precisament d’esquerres.
Archivado en: Uncategorized
