Cómo solucionaría la crisis un gobierno de izquierdas

(Extraido de un artículo de Vicenç Navarro)
Cómo solucionaría la crisis un gobieno de izquierdas
“La mala distribución de los recursos ha significado un enorme empobrecimiento del Estado. El fraude fiscal, predominantemente de las rentas superiores, ha alcanzado unos niveles sin precedentes, tanto en la UE como en España. Las cifras estimadas a nivel de la UE consideran que el fraude fiscal representa como promedio el 13% del PIB de la Unión Europea, porcentaje que aumenta mucho más en los países de la periferia. En España es un 23%. Y hay que repetir que este fraude se concentra sobre todo en las rentas superiores, tal como el caso español muestra claramente. Según los técnicos de la Agencia Tributaria del Estado español, el 72% de todo el fraude fiscal en España lo realizan las grandes fortunas, las grandes empresas que facturan más de 150 millones de euros al año (que representan un 0,01% de todas las empresas) y la banca. Este 72% representa 64.000 millones de euros, cantidad equivalente a todos los recortes que esta realizando el Estado español. ¿Se atreverán los partidos socialdemócratas a enfrentarse con los grandes evasores fiscales? La experiencia hasta ahora ha sido deprimente.”
Vicenç Navarro es Catedrático de Políticas Públicas. Universidad Pompeu Fabra, y Profesor de Public Policy. The Johns Hopkins University

Anuncios

Primer error greu del PP:Amaiur no tindrà grup parlamentari

El PP ja s’ha posat en evidència abans de la investidura .Part del principi de la il•legalitat d’Amaiur identificant-lo amb ETA i amb el terrorisme, com si no hi hagués hagut un canvi d’estratègia i de posicionament polític: el final de la violència i del terror. Fi de la por en una societat atemorida i tenallada pel terrorisme. El PP, i associacions que l’ acompanyen en l’estratègia d’odi i venjança, com si no fos més important que no hi hagués més víctimes i com si un futur d’esperança no fos possible actuant amb una mica de generositat, encara que sigui cristiana, no volen reconèixer que cal donar passos endavant. Amaiur, malgrat el nou partit al govern espanyol, és un partit polític perfectament legal i mal servei fa el PP desobeint les decisions de la justícia i no sent just i equànime..

Es una injustícia enorme no concedir grup parlamentari propi, usant la seva majoria absoluta (5 vots del PP en contra de les 4 abstencions del PSOE i CiU ). Amaiur ha obtingut 333.684 vots i 6 escons a Euskadi 11 a Navarra, enfront al PNB que ha obtingut 323.512 vots i 5 escons. A Navarra per obtenir grup parlamentari només necessitava unes dècimes (tenia 14’86) per arribar al 15% preceptiu. El PP. ha estat , en canvi, molt generós amb UPy D, i amb el PNB concedint-los aquesta prerrogativa sense cap formalisme. L’única exigència era que anessin del seu grat i amb un cert interès particular.I ser de dretes,clar!
Ja abans se’ls veia venir: les seves simpaties amb Amaiur no existien en absolut. Sempre han demanat la seva il•legalitat tinguin els vots que tinguin, no donant cap valor a tants vots populars, que també existeix el dret de votar a qui es vulgui.

És el PP el qui en virtut del dret d’igualtat davant la llei no té el dret de discriminació de cap partit legal, i aquest és el cas d’Amaiur, que té el mateix dret, i més encara, que els altres. Ha abusat de la seva majoria absoluta indiscriminadament.

Vicent Mata. Llicenciat en Ciències Polítiques (agorapolítica.wordpress.com)

Ho vol amb IVA o sense IVA?

És la pregunta habitual del qui ens fa un treball qualsevol a casa . I la resposta sol ser: “doncs sense IVA”, perquè surt més barat sense aquest impost i tothom en surt guanyant , excepte Hisenda. Si és una acció repetida en tot l’Estat suposa una quantitat defraudada important.

Un frau fiscal és un delit, és una evasió de alguna quantitat que s’ha de pagar (no donar d’alta als seus treballadors ), un incompliment sancionat (tràfic de drogues o d’armes, per exemple), un acte comès contra la Hisenda Pública (ajudes indegudament cobrades), un acte voluntari que té com objectiu el defraudar un precepte legal del Dret Tributari (trames d’importació, paradisos fiscals, una falsificació., una simulació).És, en definitiva, un benefici il•legal com treballar en negre, o en l’economia submergida, o amb factures falses…

Un exemple paradigmàtic és l’hoteleria: contractes molt limitats, hores extra no pagades, horaris interminables, incompliment dels convenis, problemes amb la seguretat social…o els paradisos fiscals.

Hi ha un acord en quantificar el frau: un 20 – 25 % del PIB ( Producte Nacional Brut, el doble de la Unió Europea, que suposa un frau fiscal de més de100.000 milions anuals, (200.000 milions si multipliquem pels 4 anys comptant els períodes de prescripció , segons la Llei Tributària ), els diners en metàl•lic suposen el 10% del PIB, uns 111 milions d’euros en bitllets de 500 ( el 30% dels bitllets en la UE, signe d’acumulació ), amb el 64% del valor total d’aquests bitllets. Hi ha acord també en afirmar que defrauda un 82% de la població .

La diferència entre l’esquerra i la dreta es troba sobretot en aquesta matèria: retallades en sanitat i en educació fonamentalment, com fa la dreta i la reforma urgent del enorme frau fiscal, suficient per les despeses que suposen les polítiques socials que farien innecessàries(com demana l’esquerra) les famoses retallades. L’esquerra demana: més recursos humans i materials, mesures penals més eficients i dissuasòries, la consideració dels paradisos fiscals com agreujants, definir clarament el delit fiscal …Hi ha qui defensa la creació d’una policia fiscal, d’augmentar les sancions penals, d’atenció a les enginyeries fiscals…

Es a dir, falta una autèntica voluntat política per portar a terme una veritable reforma fiscal, dins d’una perspectiva europea i una unificació de criteris , però és l’única alternativa per conservar el nostre benestar social..El PP no es distingeix per defensar els valors socials: no diu d’imposar les grans fortunes, ans el contrari. Si els diferents plans de prevenció del frau no compten amb voluntat polititza no hi ha res a fer. La França de Sarkozy ha establert un impost de “solidarité “, abans es deia de les grans fortunes. Y no és precisament d’esquerres.

Eleccions 2011. Cal una reforma del sistema electoral.

Amb tota evidència es constata que el sistema d’ Hondt és el sistema o fórmula electoral més desproporcional de totes les existents i dissenyada perquè s’imposi el bipartidisme o per beneficiar  als partits majoritaris en detriment dels partits minoritaris. De fet, no és casual que s’hagi triat aquest model per Espanya a la fi de dificultar l’entrada dels partits d’esquerra.

Els resultats serien diferents si haguéssim triat , per exemple, el sistema  Hare, utilitzat per Alemanya actualment .El resultat hauria estat ben diferent .És un  sistema molt més proporcional que el d’ Hondt perquè funciona amb quotes que equivalen a un escó i tenen en compte les restes sense utilitzar les circumscripcions provincials com en Espanya, i no es perden tant els vots.

Primer de tot s’ha de buscar la quota que ens donarà un escó: es divideixen els vots comptabilitzats pel total d’escons ( 24.500.557 (vots emesos vàlids) : 350 ( total d’escons al Parlament espanyol) =70.259 (quota obtinguda i arrodonida). Seguint aquest procediment tindríem: PP  = 154 escons ( seguiria tenint la majoria), PSOE = 87 + 1 (resta major). CiU = 14 + 1, IU-ICV = 23 + 1, UPiD = 16….I si féssim un càlcul comparatiu veuríem la desproporcionalitat que comporta aquest sistema d’Hondt: si el PP ha obtingut 10.630.693  vots que han suposat 186 escons,  i  IU–ICV n’ha tingut 1.680.810 li correspondrien 29 escons en lloc d’11, una diferència de 18 escons, una barbaritat.Aquesta realitat explica perquè existeixen serioses raons per no portar endavant la reforma del sistema electoral: sortirien perdent els majoritaris i al contrari guanyant els minoritaris. Per lo vist no interessa augmentar la representativitat del sistema.

Aquest és un altre repte pel partit guanyador de les eleccions que haurà de demostrar la seva voluntat de millorar la qualitat democràtica del nostre país.

 

Vicent Mata, Llicenciat en Ciències   Polítiques

Quant val un soldat palestí?

Ens ho diuen les diferents vegades que s’han intercanviat presoners les dues bandes oposades i en conflicte permanent:Israel ha intercanviat 1 israelià  per 1027 palestins  ara, en aquest moment, 1.150 per tres soldats capturats en la guerra del Lìban en 1985, així com 65 presos i 40 cadàvers de milicians de hezbolà per un soldat jueu mort en 1996. O sigui la conclusió es el alt valor del soldat jueu i la insignificança del soldat palestí. I mentre els presos palestins s’estimen en uns 5.800  les autoritats palestines  diuen que tenen  280 menors i altres 260 detinguts. I un piló de líders palestins morts per un coet  llançat apressament, més els morts assassinats al llarg de la història ( com la matança perpetrada per Ariel Sharon.en  Salbra i Chatila en 1982…o , els refugiats, les ocupacions del territori, el mur, les guerres contra Israel…) .

Les raons es troben en totes les resolucions no acceptades per Israel ni pels  Estats

Units que sempre han recolzat els jueus. Carlos Taibo en el seu  llibrr “Guerra entre bar baries” , a la pàgina 298, parla d’ expropiació originària., es a dir  que l’expropiació de les terres àrabs va ser metòdica, continua, a sang i a foc, amb una  immigració forçada dels palestins, una autèntica  colonització i consciència de ser sobirà sobre una terra dels palestins originàriament, i que gràcies el naixement en 1947-1948 del nou Estat d’Israel, Palestina esdevingué la seva llar i calia expulsar els palestins com fos…. . Els nou vinguts es varen comportar com si es tractés  dels portadors d’una nova civilització i es van constituir com els amos i senyors d’una terra que no era seva, sinó del àrabs palestins. Del 1.500.000  palestins hi havia 500.000 juus, dels quals 483.000  varen nàixer fora d’Israel, i uns 800.000 palestins es van veure obligats a exiliar-se. Els assentaments no han cessat, les morts  tampoc,.la colonització es constant, la guerra dels “sis dies”, en 1967, va significar l’exili de més de 300.000 palestins…No s’han d’oblidar les intifades i el que significaren, ni dels assassinats palestins….

En realitat no es pot pensar que ha sigut un triomf dels palestins., sinó que ha guanyat el colonitzador i que ha mostrat al món que el amo es el poble jueu i que els àrabs s’han de sotmetre a qui és el dominant.

Rosa Luxemburg i la qüestió nacional

“En Rosa Luxemburg la idea socialista va ser una passió dominant i poderosa del cor i del cervell; una passió veritablement creativa que s’apassiona incessantment. La principal tasca i l’ambició dominant d’aquesta sorprenent dona, va ser preparar el camí per a la revolució social, esbrossar la senda de la història per al socialisme. La seva màxima felicitat va ser experimentar la revolució, lluitar en totes les seves batalles. Va consagrar tota la seva vida i tot el seu ser al socialisme amb una voluntat, determinació, despreniment i fervor que no poden expressar les paraules. Es va lliurar plenament a la causa del socialisme, no només amb la seva tràgica mort, sinó durant tota la seva vida, diàriament i a cada minut, a través de les lluites de molts anys… Sigue leyendo

Els indignats del 15-M

Sánchez Dragó, antic militant del PCE i actualment declarat militant i cortesà de la “princesa” Esperança Aguirre”, acaba de declarar a la premsa del Mundo, que els “indignats”del 15-M són com les camises negres hitlerianes, o les pardes de Mussolini o les blaves franquistes. El PP no diu el mateix, però manifesta alguna cosa semblant: guarda silenci en la seva pàgina web , no obstant fan declaracions dient que la representació ja està en els partits legals, i és un moviment marginal i són uns antisistema, uns violents que provoquen aldarulls i que ocupen il•legalment uns espais Cal esbrinar si les coses que diuen, les seves discussions i les seves proclamacions, els seus eslògans, a la vista de tothom, i les seves discussions a la via pública són tan marginals i tan irracionals….
Si foren de dretes no parlarien de la reforma electoral, ni de la daciò de la casa com pagament de l’hipoteca, ni parlarien de més participació de la ciutadania i dels politics, de més justícia i el compliment de les promeses fetes….Ni anirien contra els bancs, ni contra les injustícies, ni contra la llei òmnibus, ni contra les retallades….Hem de reflexionar sobre la nostra pròpia democràcia i de l’allunyament amb la ciutadania ( si fos així no es construirien aeroports sense avions, per exemple i que al mateix temps es facin declaracions d’austeritat, o que es pugin massa els salaris els propis treballadors o públics…com fa el PP)

En canvi, l’esquerra és més receptiva a les seves reivindicacions: estan conformes, això diuen, en la reforma electoral, en una nova llei hipotecària, en llistes obertes en la llei electoral i en la seva reforma a la recerca d’una més elevada representativitat, en més justícia social, en canvis democràtics , en la relació de proximitat entre elector i elegit… veuen com a necessàries i que cal una política més activa i menys burocràtica.

El PSOE ha estat més receptiu que el PP. Tomàs Gómez, per exemple, ha proposat obrir un diàleg institucional amb el moviment i mesures per aconseguir més transparència i l’establiment de comissions de control legislatiu i d’austeritat.
Als partits minoritaris d’esquerra IU, BNG i RC, pensen portar propostes al Parlament: una necessària Llei Electoral i la dació com a pagament hipotecari, per exemple. I se li ha encomanat a Gaspar Llamazares, d’IU, l’ entrega personal de les reivindicacions del moviment 15-M al Sr.Zapatero, com així ha estat fet: s’ha entregat en mà implicant l’administració… S’han entregat una llista de queixes que s’han recollit entre 300 pobles visitats.

Els del 15-M són una veu crítica que cal escoltar.